Trossos de bandera del Canadà cauen i ocupen la vorera intentant no molestar. Per no fer soroll aterren fent zig-zag evitant un impacte directe i estrepitós. Intentant integrar-me en la pluja d’estels m’ajupo flexionant els genolls mentre amb el cos intento imitar el zig-zag de les fulles. En recullo una de groguenca, més daurada que marró.
Recordo el plaer de tenir una motxilla a l’esquena i escampar la boira i l’estora de fulles seques alhora. Decideixo que de fet demà, a més d’enyorar-me, ho faré. I dubto sobre el color de les fulles. I sobre el què s’inclou dins del daurat. I aleshores penso en l’Elle Cuisine i em dic que perquè no. Quan demà les estrelles seques m’envoltin i s’esmicolin sota les meves sabates, en decidiré el color.
númeroirracional 
Suposo que abans d’ahir vas veure que les ‘mans de la natura’ eren de topos, de leopardo, de blaugrana i de ratlletes verdes fosques verdes clares. suposo que llavors en vas guardar alguna per plantar-la i que procreïi, no fos cas que la tard’or passi massa ràpid i ens trobem en l’hivern havent d’hivernar.-
el més graciós és que quan l’entens t’adones que no era tant complicat d’entendre i es converteix en facilment comprensible.avui he travessat el montseny. 1.15 h de curves i més curves perquè una servidora no es coneix les carreteres i volia evitar peatges. ha set preciós. les fulles feien zig zag contra el vidre del cotxe, i en tocar-me … escampaven la boira. Però avui no hi havia boira, ni tant sols a la plana d’osona. Podor sí, això sí! Però durant aquella estona, amb uns Rolling stones …t’he recordat, i t’he imaginat.
La meva tradició és no perdre aquest plaer. I un cop l’any, com a mínim, corro, motxilla a l’esquena, agraïnt el crepitar i la immensitat de colors!
Gràcies per mostrar que al món encara hi ha cabuda per aquestes meravelles.