M’he fixat que la pantalla del meu portàtil no era totalment recta. I que poques coses ho són realment. Categoritzem com a rectes infinitat de corbes i ondulacions. Hi veiem, potser, la perfecció dels productes humans. Com si una barra d’acer demostrés que l’home domina la natura, que crea roures rugosos, que al capdevall són molt més sofisticats i perfectes.
És el mateix que passa amb la solidesa. Perquè de fet, la pantalla de l’ordinador tampoc és sòlida. Res és sòlid, cap àtom, cap res.
En el nostre món ple de corbes i matèria sense estats la irregularitat s’ens apareix com un record de la natura oblidada darrere d’aquest rectangle lluminós.
númeroirracional 
lultima frase si k mha costat una mica! però jo avui al matí, des del llit tmb veia la columna d el’habitació que feia una ondulació gegantina en el reflexe del mirall!
“En el nostre món ple de corbes i matèria sense estats la irregularitat s’ens apareix com un record de la natura oblidada darrere d’aquest rectangle lluminós. ”
Brutal.