Tard’or

Trossos de bandera del Canadà cauen i ocupen la vorera intentant no molestar. Per no fer soroll aterren fent zig-zag evitant un impacte directe i estrepitós. Intentant integrar-me en la pluja d’estels m’ajupo flexionant els genolls mentre amb el cos intento imitar el zig-zag de les fulles. En recullo una de groguenca, més daurada que marró.

Recordo el plaer de tenir una motxilla a l’esquena i escampar la boira i l’estora de fulles seques alhora. Decideixo que de fet demà, a més d’enyorar-me, ho faré. I dubto sobre el color de les fulles. I sobre el què s’inclou dins del daurat. I aleshores penso en l’Elle Cuisine i em dic que perquè no. Quan demà les estrelles seques m’envoltin i s’esmicolin sota les meves sabates, en decidiré el color.

3 comentaris

Filed under Català

Gritos

Derechos autoconcedidos. Indignación banal. Justicieros de lo gratis.

Algunos hologramas me atacan con absurdos insultos reclamando chorradas. Algunas cabezas me sonríen comprensivas. Algunas manos me tocan el brazo de forma insistente. Es irritante.

A quien me pide lo que no puedo dar, a la masa que me grita cada mañana, gracias por el show.

4 comentaris

Filed under Castellano

Trobo a faltar haver-te conegut, Simone.

L’únic que envejo dels ordinadors és que des del dia 1 de la seva vida poden arribar al seu màxim potencial. Neixen amb màximes capacitats: en les seves primeres hores de vida poden aprendre desenes de llenguatges, assumir tots els softwares que hauran d’utilitzar. Nosaltres, en canvi, aprenem progressivament, i les nostres capacitats varien al llarg del temps, augmentant fins a cert punt, i decreixent a partir d’aleshores. Efectivament molt més humà, però qui ha dit que la humanitat fos millor que la constància?

Vaig néixer un 17 de març de 1986,  28 dies abans de la mort de Simone de Beauvoir, una persona que es va fer dona. Una dona que Pensava i Escrivia amb majúscules, que assumia la responsabilitat de la seva existència. 28 dies abans que ella deixés de posar pedres al castell de l’esquerra, del feminisme i del Jo, jo vaig néixer. M’hauria agradat que m’ensenyés tot el que ella sabia del dolor, i que haguéssim pogut discutir sobre l’existencialisme.

Però res d’això va ser possible perquè el 14 d’abril de 1986 jo no sabia parlar, ni sabia que la meva mare era una persona separada de mi. Ni sabia que la seva germana era una filòsofa.

No sé si en els seus últims dies Simone era conscient de qui era. Ens vam perdre l’un a l’altre, malgrat coincidir en l’espai i el temps.

És el preu de ser humans, suposo.

3 comentaris

Filed under Català, Uncategorized

Neó

Llums que s’encenen i s’apaguen contínuament. Rosa, verd, vermell, 24h, logos, blau. I el metro. I des del vagó, un optimista. Un noi es passeja per l’andana dirigint-se cap a la sortida absort en la seva lectura. Segueix llegint un cop fora del metro i realment creu que pot caminar i llegir, com si pogués mirar alhora el llibre i la resta de món.

Sorprenentment no topa amb ningú i arriba sa i estalvi a les escales mecàniques. Em pregunto si es rendirà al carrer o si continuarà llegint mentre va a casa, desitjant algun semàfor vermell per relaxar-se. Faci el que faci, li desitjo sort.

3 comentaris

Filed under Català

Con cinco no basta

Porque se han acabado las combinaciones.

Ya todo el mundo huele los colores, saborea las caricias, toca las miradas, oye los perfumes y huele los ruidos.

Queremos más sentidos, Señor Dios.

2 comentaris

Filed under Castellano

La il·lusió de la rectitut

M’he fixat que la pantalla del meu portàtil no era totalment recta. I que poques coses ho són realment. Categoritzem com a rectes infinitat de corbes i ondulacions. Hi veiem, potser, la perfecció dels productes humans. Com si una barra d’acer demostrés que l’home domina la natura, que crea roures rugosos, que al capdevall són molt més sofisticats i perfectes.

És el mateix que passa amb la solidesa. Perquè de fet, la pantalla de l’ordinador tampoc és sòlida. Res és sòlid, cap àtom, cap res.

En el nostre món ple de corbes i matèria sense estats la irregularitat s’ens apareix com un record de la natura oblidada darrere d’aquest rectangle lluminós.

2 comentaris

Filed under Català

Nobel

Jo ja no fumo. Així que a mi Nobel em fa pensar en Obama. I també en científics que fan coses molt importants que els qui no som suecs no acabem d’entendre. Diuen que el 90% dels científics de tota la història estan vius avui. I que a Suècia han abolit la prostitució, mentre que els progres institucionals ibèrics volen legalitzar-la, i fer barris vermells. Crec que al barri francès de Shanghai només deu haver-hi prostitució de luxe. No com el turisme sexual que diu que va fer el ministre de cultura francès, nebot de François Mitterand, qui va ser president de la República Francesa i per tant co-príncep d’Andorra, on per cert, el tabac és més barat.

2 comentaris

Filed under Català