La il·lusió de la rectitut

M’he fixat que la pantalla del meu portàtil no era totalment recta. I que poques coses ho són realment. Categoritzem com a rectes infinitat de corbes i ondulacions. Hi veiem, potser, la perfecció dels productes humans. Com si una barra d’acer demostrés que l’home domina la natura, que crea roures rugosos, que al capdevall són molt més sofisticats i perfectes.

És el mateix que passa amb la solidesa. Perquè de fet, la pantalla de l’ordinador tampoc és sòlida. Res és sòlid, cap àtom, cap res.

En el nostre món ple de corbes i matèria sense estats la irregularitat s’ens apareix com un record de la natura oblidada darrere d’aquest rectangle lluminós.

Advertisements

2 comentaris

Filed under Català

2 responses to “La il·lusió de la rectitut

  1. marta

    lultima frase si k mha costat una mica! però jo avui al matí, des del llit tmb veia la columna d el’habitació que feia una ondulació gegantina en el reflexe del mirall!

  2. Glòria

    “En el nostre món ple de corbes i matèria sense estats la irregularitat s’ens apareix com un record de la natura oblidada darrere d’aquest rectangle lluminós. ”
    Brutal.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s