Elle Cuisine

No estan pintats, són així. Tenen la closca blanca i negra, amb franges gruixudes i irregulars com la pell d’una zebra. Estem en una cuina de plàstic desproporcionada. Hem d’enfliar-nos a una banqueta d’un metre d’alçada per arribar als fogons.

Els rovells són daurats i tan espessos q en una fotografia semblarien sòlids. Posem oli a la paella i encenem els fogons. Ens posem nerviosos i ens atabalem. Abans de començar a cuinar hem de buidar la ment i no és fàcil. Claus metàlics, el temps, monedes, ells i una infinitat més d’idees es resisteixen a abandonar els nostres caps. Decideixes passar a l’acció. Els teus minúsculs dits em posen la pell de gallina i la veu d’un gat que salta espantat. Caic de la banqueta i tu, després de comprovar que el cop al cap contra la paret no m’ha deixat inconscient, rius exageradament. Les pessigolles sempre funcionen. Ja estic a punt per cuinar. Malgrat el nyanyo. I puc saber pel teu somriure que tu també estàs a punt.

Les clares són arcs d’iris més o menys circulars. Les franjes de colors són irregulars però no hi ha cap ou que no contingui els set colors. Ens disposem a obrir-ne uns quants cadascú i els batem corrents, perquè l’oli ja fumeja. El daurat és manté intacte però la resta de colors es barregen creant una infinitat de tonalitats. La paella es converteix aviat en un túnel psicodèlic.

Les truites estan fetes en un moment. Menjar-les i notar els efectes dels ous colorits és qüestió de minuts.

Després de menjar sempre s’ha de fer migdiada. I enlloc millor que en un llit amb baranes metàl·liques i llençols blau cel. Hem d’escalar per pujar-hi, però deixar-se caure en un matalàs que té un gruix semblant a la nostra alçada és un plaer reservat a nosaltres dos.

– Jo ja em començo a notar una mica la truita…

– Jo també! No oblidis no baixar del llit mentre somies.

Ens llevem que ja és fosc. Han passat algunes hores. Ens busquem la mirada i ens trobem els ulls encara colorits, amb els iris estriats, deixant veure desenes de colors. Tu vols fer mandres però jo no puc esperar, vull posar en comú immediatament tot el que hem vist. I circs en blanc i negre i amors perfectes, animals mansos i persones decidides; bolets gegants i gestos petits, mirades fulminants i cançons d’intriga. Malsons excitants i absurds reveladors. Confeti líquid i soroll al vapor, maletes lleugeres i records pesats, tot conflueix desordenat en els somnis que compartim.

Deixem la consciència com a observador dels acudits de la nostra irracionalitat i de l’aparent irracionalitat de l’univers. Enlloc de procurar entendre’l per la raó, ho fem per l’experiència. Real i imaginària. Sobretot imaginària, i podem saber com se sentia un cavaller del segle XV o un arbre que veu envellir el pagès que el poda. Ho podem fer tot.

I entrada la matinada i amb llàgrimes als ulls, agafats a les gegants barres de metall anem baixant, com bombers que no tinguessin pressa, i a càmera lenta, però que molt lenta, toquem de peus a terra.

Són plaers reservats als somiatruites.

Anuncis

1 comentari

Filed under Català

One response to “Elle Cuisine

  1. Elle somriu, perquè acaba d’abocar tot el que et vol dir encriptat i resumit al seu espai a internet i torna a llegir-te. Perquè pensa i li sembla que ja ets a París, just quan ha recordat amelie. Sempre he volgut tenir un llit de baranes arrodonides de metall blanc i un matalàs així de còmode. Per sort, el tema truites el tinc controlat. De tan en tan ens en mengem plegats i no parem de riure. Deuen ser aquests ous multicolors…Ara (bàsicament des de que he tornat d’eivissa) no me n’he adonat i m’han crescut arrels. Molen. Són guapíssimes,brillants, fresques…Han crescut no sé quan, però hi són i deu haver-hi caçadors per aquí aprop perquè els pardals ja no hi són. No, no, no llencis els ous. Algun dia tornaran. Sempre tornen. Mentrestant, carpe diem. (vers le) Paris je t’aime. –

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s