El crack del 92

El crack del 92 no va causar grans pèrdues; ben al contrari, va generar enormes beneficis, però a algú altre.

El 1989 havíem contractat a l’empresa, assessoria financera, un broker amb un curriculum vitae intrigant: 7 estades de 7 dies laborables en 7 empreses diferents. Em va tocar a mi fer les trucades corresponents per comprovar amb estupor que totes les empreses on havia estat l’havien fet fora fulminantment per fer inversions, i cito textualment, “sense cap mena d’olfacte”, “impensables per algú que llegeixi les pàgines salmó” i “absurdes sinó ofensives a la intel·ligència”. Òbviament no se’m va passar pel cap contractar-lo. Vaig seguir buscant.

A l’hora de dinar compartia taula amb l’Anna, directora de l’assessoria,  i dos agents. Com que la conversa era més aviat poc fluida, vaig explicar l’escandalós cas del broken broker, com el va etiquetar la directora. Vam dedicar tot el segon plat a enriure-nos-en.

L’Anna sempre m’havia fascinat per la seva facilitat per trobar solucions creatives a problemes ordinaris, als quals les víctimes de la inèrcia responem amb respostes ordinàries. Què havia fet jo al trobar el broken broker? Descartar-lo, com tot tècnic en recursos humans hauria fet. Què se li va acudir, però, a l’Anna? Contractar-lo.

– Clar, és genial! Una bona assessoria financera ha de saber on invertir, o el que és el mateix, on no fer-ho. Si el tinguéssim entre nosaltres podríem guiar-nos pel seu instint destructiu per saber quins valors bursàtils hem d’evitar!

I això vam fer. El vam fitxar i deixar en un despatx amb un ordinador piratejat. Cap de les operacions bursàtils que ell ordenava es duien a terme, però la resta d’ordinadors de l’oficina rebien el llistat de valors prohibits.

Les empreses i materials que assenyalava el bebe, fórmula abreviada de Broken Broker, s’esfonsaven a la perfecció, mai fallava. L’estratègia va aportar grans beneficis durant tres anys, fins el 24 d’octubre de 1992. En plena ressaca dels Jocs Olímpics de Barcelona, el bebe va voler invertir en una empresa de maquinària agrícola andalusa anomenada Coles y caracoles que saltava als parquets l’endemà a un preu molt baix. Com de costum, vam invertir en qualsevol altra opció.

Va resultar que les accions van pujar com l’escuma. Que, segons els diaris, aquell increment d’un 777% del preu en només un matí era històric. El més previsible, i el que va passar, és que a partir d’aleshores el preu de les accions de Coles y caracoles va baixar a nivells més raonables.  El tren de la ganga del segle havia passat de llarg.

I això que el bebe semblava infalible, que mai hagués d’encertar.

I és que fins i tot els pitjors s’equivoquen.

Advertisements

Deixa un comentari

Filed under Català

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s